Gran escriptor, millor mequinensà.

Jesús Moncada i Estruga (1941 – 2005) va ser un escriptor català nascut a Mequinensa. Va estudiar magisteri a Saragossa entre els anys 1953 i 1958 i va exercir ensenyament al seu poble natal durant alguns anys. És considerat un dels autors en català més importants de la seva època, també és dels autors de literatura catalana més traduïts.

Moncada es va donar a conèixer amb el recull de narracions Històries de la mà esquerra (1971, premi Joan Santamaria), l’estil del qual es va veure influenciat per Pere Calders, escriptor admirat per Moncada que l’encoratjava a dedicar més temps a la literatura.

Les seves obres més importants són: El cafè de la granota (1985), Camí de sirga (1988, premi Joan Crexells i premi de la Crítica Serra d’Or), La galeria de les estàtues (1991), Estremida memòria (1997, premi Joan Crexells i premi Crítica Serra d’Or), Calaveres atònites (1999) i Cabòries estivals (2003). També va rebre la Creu de Sant Jordi (2001), el premi de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2001) i el de les Lletres Aragoneses (2004).

Va morir el 13 de juny del 2005 a causa d’un càncer. El 9 de juliol se li va concedir a títol
pòstum la distinció de “fill predilecte” de Mequinensa i les seves cendres van ser llançades al solar familiar de l’antic poble, davant del riu Ebre, embassament de Riba-roja, on, com hem esmentat al principi, va néixer i transcorren les seves obres.

Un cop sabut això esperem que us endinseu en els seus llibres i gaudiu amb aquestes lectures!